dimecres, 26 de juny del 2013

Strombers

Cardona, 1998 es forma la banda sense cap pretensió, l’únic que fan és organitzar “jam sessions” i passar-ho bé. A partir d’aquí la cosa va madurant i comencen a crear temes propis.
Cambrils de la Muntanya 2002, enregistren la seva primera maqueta i d’aquí neix el seu primer treball: Fiesta Ilegal, vol.1 (Zinetik Records).
A l’any 2005 i després d’estar lligats a fortes mesures contractuals amb el segell discogràfic, decideixen trencar relacions. Es crea Strombers Records i s’edita el seu segon treball: Que ruli!
A partir d’aquí i mitjançant una brillant estrategia venent els cd’s a 2 euros i sense cap mena de suport dels mitjans de comunicació, situen el Que ruli! al capdavant de les llistes de venta del mercat català.
A partir d’aquí la catarsi que es crea amb la gent que els veu i escolta fidelitza d’allò més un públic jove i festiu.
L’any 2006 aconsegueixen actuar 51 vegades i gairebé totes amb gran èxit d’assistència.
L’any 2007 en fan 71 i treuen al mercat el seu tercer treball: Blú. A partir d’aquí la seva repercusió cada vegada és més gran.
Al 2008 es fan 68 bolos i la banda s’estabilitza trobant el màxim feeling entre els seus components, cosa que fa que els seus directes siguin cada vegada més energètics, festius i complerts.
Al 2009 i mitjançant aquest bon rotllo va néixer Extraterrestres.
I aquest any, gràcies a tots els esforços ha sortit Jrujenjúnjel.

Destaquem...
Destaquem la cançó Tocant el cel amb la mà:

Sortint de casa a mig matí,
pantalons blancs i camisa,

amb la faixa sota el braç,
i a la cara un somriure.

Arribo al mig de la plaça,
l'emoció aquella m'abraça,
i m'hi busco el meu color,
tothom s'enfaixa,
s'està muntant la pinya,
em poso al meu lloc.

I un dels més petits,
és el més alt del món.
I toca el cel amb la mà.
Finets i pel mig,
tornaran a baixar.

I toca el cel amb la mà
amb pit i collons,
el farem descarregar.

Som amics de la terra,
de les gralles i les festes populars,
ningú ens n'arrancarà si fem pinya
fem folres, manilles,
abraçats ens trobaràs.

El pom puja de pressa,
va bé, està ben quadrat,
es col·loquen dosos,
la canalla arriba a dalt.

L'acotxador s'ajup,
tres passes de l'enxaneta, s'encavalca
"Tenim aleta"

I ara bé el millor, on es nota l'assaig
on la colla es fa gran,
això es replega enmig de suor,
castell descarregat!

I un dels més petits,
és el més alt del món.
I toca el cel amb la mà.
Finets i pel mig,
tornaran a baixar.

I toca el cel amb la mà
Amb pit i collons,
ja l'hem descarregat.

Som amics de la terra,
de les gralles i les festes populars
ningú ens n'arrancarà si fem pinya
fem folres, manilles,
abraçats ens trobaràs.

Els castells són força,
equilibri, valor i seny.

Els castells són rauxa,
quan els descarreguem

Els castells són força,
equilibri, valor i seny.

Patrimoni de la humanitat! 

Discografia:





Que ruli! (Strombers Records 2005)












Blú (Strombers Records 2007)












Extraterrestes (Strombers Records 2009)












Jrujenjúnjel (Strombers Records 2012)









Enllaços:
Pàgina web del grup: http://www.strombers.com/
Twitter del grup: https://twitter.com/strombers
Enlla´al Youtube de la cançó Tocant el cel amb la màhttp://www.youtube.com/watch?v=Pm-YgfXXK98

dilluns, 24 de juny del 2013

El Son de la Chama

Són ja més de tres anys plens d’idees, d’il•lusions, de projectes i de musica, que ara per fi, surten a la llum!
En tot aquest temps, la banda ha realitzat més de cent concerts en tot Catalunya, Sevilla, Marinaleda, Bilbao, Fraga, Castelló...participant en festivals com les Festes del Pilar, Semana Grande de Bilbao, Acampada Jove, Festival Itinerant Festour, Festa del cava de Prades i un llarg etcètera, compartint escena amb grups com Obrint Pas, Els Amics de les Arts, Bongo Botrako i molts altres grups de primera línia.
La situació actual en la que vivim juntament amb els somnis i preocupacions pròpies dels 8 músics, fan que la banda adopti un aire inconformista que es veu clarament plasmat en la temàtica del seu primer disc Consciencia. Això, dona pas a un directe contundent que no deixa que el públic perdi el fil en cap moment, amb una fórmula infalible d’energia de principi a fi. Passant per reggae fins el punk-ska més llatí, es percep completament la consecució d’un so propi que defineix e identifica la banda de Tarragona.
A la primavera de 2013 la banda té prevista una gira de sales per Catalunya i les capitals de l’estat espanyol, en les que presentarà aquest nou directe amb la intenció de donar a conèixer el seu primer disc i difondre la seva música carregada de missatge.
Aquest nou disc consta de 13 cançons que reflecteixen el moment per el que està passant el grup, amb un nivell de maduresa que sorprendrà, ja que és el seu primer treball i segur que donarà molt de que parlar. Després de molt d’esforç, i amb un disc carregat d’energia sota el braç, El Son de la Chama promet donar-ho tot als escenaris per tal de no deixar a ningú indiferent.

Destaquem...
Destaquem la cançó Amunt, amb la col·laboració de La Pegatina:

Amunt aquells sentiments que et fan sentir més fort i ple d’alegria,

Que fan que no tinguis por de res.

Amunt aquelles paraules que et donen esperança
I fan que no tinguis por fent que oblidis lo dolent.

Avall el mal de queixal i el mal de panxa,
I el mal d’esquena quan s’enganxa,
Avall viure entre tanta corrupció,
Fan que passin els dies amb molt poqueta il•lusió.

Ponle a la vida sonrisas sin que se te olvide, uyee,
Vive la vida sin prisa, disfrútala bien, uyee!
No tiene sentido vivir así,
Tanta preocupación pudiendo estar feliz,
No pierdas el mundo en el rumbo dirección a ti.

Si dejas en algún lugar las cosas buenas aparcadas,
Siente que nada saldrá mal.

Ya yee, ya yoo, pinta la vida de color…

Amunt aquells sentiments que et fan sentir més fort i ple d’alegria,
Que fan que no tinguis por de res.
Amunt aquelles paraules que et donen esperança
I fan que no tinguis por fent que oblidis lo dolent.

Ponle a la vida sonrisas sin que se te olvide, uyee,
Vive la vida sin prisa, disfrútala bien, uyee!
No tiene sentido vivir así,
Tanta preocupación pudiendo estar feliz,
No pierdas el mundo en el rumbo dirección a ti.

Si dejas en algún lugar las cosas malas aparcadas,
Siente que nada saldrá mal.

Ya yee, ya yoo, pinta la vida de color…
Ya yee, ya yoo, pinta la vida de color…

Discografia:





Primaveral 2011 (Autoeditat 2011) - Maqueta










Consciencia (Kasba Music 2013)










Enllaços:
Pàgina web del grup: http://www.elsondelachama.com/ca/
Enllaç al Youtube de la cançó Amunt!http://www.youtube.com/watch?v=cn6Evagg7XM

La Gossa Sorda

La Gossa Sorda és un grup musical de Pego (Marina Alta, País Valencià). La seva música té ritmes de rock, punk, reggae i ska entre altres. Les seues lletres en valencià són de caire independentista i revolucionari.
El grup es formà a les primeries de l'any 1999. Amb l'arribada del seu primer disc Vigila s'obren camí cap altres indrets de l'àmbit lingüístic català, actuant a Catalunya com és el cas del Rebrot de 2003. Amb el seu segon disc Garrotades es convertiren en un dels grups més actius del 2006. És un dels grups de rock en valencià amb més èxit en l'actualitat, i actuen per tot el País Valencià, entre altres territoris com el País Basc, Catalunya, Illes Balears, Galícia i Madrid. A més, han actuat als festivals de rock d'ambit estatal com el Viña Rock.
Compromesos amb la llengua i la terra valenciana amb el seu disc Saó, el van traure al 2008 amb un gran èxit de vendes i actuacions per tot arreu. Posteriorment, l'any 2011 van traure el seu últim disc, L'últim heretge.

Destaquem...
Destaquem la cançó Camals mullats:

Cinc de la matinada no esperava que acabarem
pels carrers de ciutat vella, tu davant i jo darrere
València banyada., camals mullats.
València banyada
Pel carrer de cavallers dalt d'una bicicleta vella
recorríem la distància i guardava l'equilibri
fregant-te amb les galtes l'esquena.
Camals mullats,
fregant-te l'esquena.
Carrer de la Pau, Parterre, Glorieta,
semàfor de jutjats,
frenada en sec i el dos a terra
somrius i et bese .
A la dreta govern militar
hi ha un tio amb metralleta
que ens mira molt mal.
Ja saps que passa.
T'estime, t'estimo, t'estim.

Poetes de la nit que fan que parlen les parets
a la València de Blanquita i Estellés.
I hem fet música, mètrica , sàtira.
Per canviar els teus desitjos
Per matar els teus silencis
Finestres, balcons que no esperen Benet
a la València de la FAI i de Basset.
I a cada barri se sent rebombori,
unim les nostres forces
come together everibody
He retrobat l'espurna
a l'altra cara de la lluna
amb els veïns del Cabanyal
i les veïnes deportades
de La Punta, l'espurna,
l'altra cara de la lluna.

I Obrirem una altra porta evidenciant la mentida
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen
T'estime, t'estimo, t'estim.
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases

Murs de la metròpoli són de carbó,
les línies del metro la nostra presó
spray i les parets de colors
qui observa els mossos bon observador
a la city li és igual per on surti el sol,
sap que si aixeco el cap només hi veig pols.
El barri somriu perquè no estem sols
parem els seus pals, exemples són molts
però cadascú amb el seu entorn
xarxa d'afinitats dinamitant els ciments del món.
Joventut i experiència referents potents
des de Sants fins a València


I Obrirem una altra porta evidenciant la mentida
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen
T'estime, t'estimo, t'estim.
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases

No hi ha tanta diferència
la ciutat té barrots de ferro,
Barna, Sants, València
porten les seves credencials
La Gossa Sorda Pirat's Sound Sistema
Heu sentit l'olor a podrit
de traïció bellesa morta i violència
o és que algú ha dit el nom de València.
En l'aire barreja de fem i salobre
i sota terra la mort,
la mort al metro dels pobres.


I Obrirem una altra porta evidenciant la mentida
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen
T'estime, t'estimo, t'estim.
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases

Discografia:





Vigila (Autoeditat 2003)












Garrotades (Autoeditat 2006)












Saó (Autoeditat 2008)











L'últim heretge (Maldito records 2010)









Enllaços:
MySpace del grup: https://myspace.com/gossasorda
Enllaç al youtube de la cançó Camals Mullatshttp://www.youtube.com/watch?v=z7C6NsbQPe0

dijous, 20 de juny del 2013

Ebri Knight

Ebri Knight ve del Maresme, una comarca on el mar i la muntanya s'uneixen a mig camí entre la Selva i Barcelona. Des del principi s'han arrelat a les melodies que sortien del nostre poble, als instruments tradicionals i a les veus populars que han sonat des de fa segles pels carrers de la Catalunya folklòrica.
Beuen de la tradició per a reinventar l'espectacle, per a dur amb tota l'energia que poden una música que està a cavall entre la memòria i el projecte, entre el passat i el futur, però sempre amb els peus posats al present. Perquè que allò popular no pot deixar de ser enèrgic i el folk té tota la força del poble que té al darrere i de tot aquell que vol canviar el món. És per això que fan la música que fan.
L'any 2012 han presentat el seu primer disc, Tonades de fa temps i l'han fet córrer arreu dels Països Catalans, des de Perpinyà a Formentera, passant per Ponent, la Garrotxa, Andorra i el Camp de Tarragona, en una gira de més de 50 concerts. Aquest 2013 presenten el nostre segon treball, La palla va cara.

Destaquem...
Destaquem la cançó La Masovera:

S'ha llevat la masovera i ha agafat el seu cabàs
s'ha posat la mantellina i ha enfilat cap al mercat.
A la plaça arriba i veu quin dia fa, que fresqueja i diu que comprarà espinacs.

Al tombar la cantonada, un senyor tan ben vestit
que duia un barret de copa i un abric de color gris.
Li fotia crits a un pagès ensopit. Deia que se li emportaria el garrí.

Corre, corre, masovera, fuig d'en Pere Gallerí,
que ve de l'ajuntament i s'endú els quartos de per aquí.
Corre, corre, masovera, fuig d'en Pere Gallerí,
has comprat flors i violes, t'has deixat el romaní.

El senyor portava un cotxe i quan era a mig camí
se li ha punxat una roda al costat del Francolí.
S'ha tret el gorro i l'abric i ha sortit i algú l'ha tirat de cap al riu.

L'endemà per tot el poble tothom havia sentit
del final del senyor Pere sota el pont del Francolí.
I un espavilat va dir que ho havia vist i diria qui havia estat l'assassí.

Corre, corre, masovera, fuig d'en Pere Gallerí,
que ve de l'ajuntament i s'endú els quartos de per aquí.
Corre, corre, masovera, fuig d'en Pere Gallerí,
has comprat flors i violes, t'has deixat el romaní.

Ha sigut la masovera, jo la vaig veure al camí.
Però que ningú se'ns enfadi, farem festa aquesta nit.
Passeu tots aquesta tarda pel celler; porteu vi, ratafia i moscatell.

Corre, corre, masovera, fuig d'en Pere Gallerí,
que ve de l'ajuntament i s'endú els quartos de per aquí.
Corre, corre, masovera, fuig d'en Pere Gallerí,
has comprat flors i violes, t'has deixat el romaní.

Discografia:




Tornades de fa temps (Cases de la música 2011)











La palla va cara (Propaganda pel fet! 2013)









Enllaços:
Pàgina web del grup: http://www.ebris.cat/ca/
Twitter del grup: https://twitter.com/EbriKnight
MySpace del grup: https://myspace.com/ebriknight
Enllaç al Youtube de la cançó La Masoverahttp://www.youtube.com/watch?v=DCYnPhBRz2o

Zulu 9.30

Qui diria que aquesta banda barcelonina porta en això més de dotze anys i que ja van pel seu cinquè treball. La veritat és que han passat moltes coses des dels seus inicis. Molts viatges, moltes actuacions, moltes experiències, molts músics, molts amics ... i gràcies a tot això, ja molta feina també, cada vegada han après més a convertir les seves bones idees en excel·lents cançons i, a més, fer-les més assequibles per a tothom. Just d'aquí sorgeix la idea del títol del seu nou disc.
Para todos los públicos està ple d'aquesta música universal basada en el missatge, en la qualitat dels arranjaments i en una notable innovació en el seu so. I no és que hagin abandonat la seva original i personal estil amb pòsit reggae, essència mediterrània i esperit pop-rock, però aquest nou disc és un àlbum de cançons de les que et pots posar pels matins perquè et alegrin el dia, al migdia per fer-te més passatger la feina o per la nit per sortir a menjar-te la vida.
Si s'entesten a parlar de gèneres, direm que de nou sorprenen perquè podran trobar noves sonoritats, encara que líricament mantenen l'esperit crític, però sempre en positiu. En la cançó Extraños ens transporten al llunyà oest amb tocs de dixie i exposen la realitat d'una societat basada en la individualitat, trucant a l'empatia ia mirar una mica al voltant. A Karma la banda viatja a les ribes del Ganges i ens mostra el seu costat més místic i suggerent. A Suele passar ens sorprenen amb un so més modern oferint-nos una divertida visió de la mala sort, o de com conservar la somriure davant l'adversitat. En otro lugar manté l'esperit reggae, fins i tot dub, i és un tema enèrgic i també sentimental.
El disc, a més, compta amb col·laboracions de luxe com la de Txarango a Todo vuelve. O Anita i Chiki de Canteca de Macao, que els regalen el seu follet a Mi sitio. Com a novetat també inclouen la primera cançó en català de la seva carrera Jo Dono La Cara.
Per al treball d'estudi i discogràfica segueixen confiant en l'experimentat Stephane Carteaux i en els còmplices de Kasba Music. Una combinació que els ha funcionat des del seu primer disc.
Tot això sense descuidar el seu directe, perquè això també s'aprèn amb el temps. Aquest passat any en festivals com Tempo Latino (França), Rototom Sunsplash, Arenal Sound o Bricadeira, van convèncer al públic ia la crítica amb un directe dinàmic, intens i molt cuidat.
Al febrer i per presentar el disc, començaran la seva nova i frenètica gira que els portarà per Espanya, França i Itàlia i que segur donarà molt que parlar.

Destaquem...
Destaquem Sin prisa:

Mirando hacia delante puedo ver que no hay camino, habrá que andar sin prisa
Poniendo un pie tras otro no te puedes perder, escoger bien es todo lo que necesitas
Con los ojos abiertos de par en par para ver bien qué es lo que puede pasar
Mientras pasa la vida
Tomando un tiempo siempre para pensar, no corras que no necesitas ganar
Cada cual juega su partida

Sin prisa pero sin pausa
Voy a averiguar la causa de las sonrisas, sin pausa pero sin prisa
Sin prisa pero sin pausa
Hay que ver bien lo que pasa y por dónde pisas, sin pausa pero sin prisa
Un paso en falso anduve alguna vez y más que irán llegando todavía
Y es que de los errores uno puede aprender que hay que volver a andar y curar las heridas
Un sólo paso te podría llevar al camino que deberías andar
Que nada te lo impida
Quizás si un día vuelves la vista atrás y ves que hay algo que dejaste escapar
Prefieras vivir la vida

Sin prisa pero sin pausa
Voy a averiguar la causa de las sonrisas, sin pausa pero sin prisa
Sin prisa pero sin pausa
Hay que ver bien lo que pasa y por dónde pisas, sin pausa pero sin prisa

Discografia:




Conecta o revienta (Kasba Music 2006)










Huellas (Kasba Music 2008)










Remixes (Kasba Music 2010)










Tiempo al tiempo (Kasba Music 2011)










Para todos los públicos (Kasba Music 2013)









Enllaços:
Pàgina web del grup: http://www.zulu930.com/
Twitter del grup: https://twitter.com/Zulu930
MySpace del grup: https://myspace.com/zulu930
Canal al Youtube del grup: http://www.youtube.com/user/elGordie
Enllaç al Youtube de la cançó Sin prisahttp://www.youtube.com/watch?v=ywIN4LbDU60