Descobreix música: Rauxa

Rauxa són un grup musical de Sabadell que fem rumba-fusió mediterrània. Guanyadors del sona9 2004 en la categoria de Folck i noves tendències, van treure el seu primer disc “S'ha acabat el seny” (Musica Global. 2005).
Els inicis de Rauxa es remunten a finals del 2002, quan l'Aleix Elias, cantautor sabadellenc, decideix presentar-se amb les seves cançons a “el duende”, sala de concerts per cantautors de Barcelona. És a partir d'aquest moment que neix Oreig&cia, que més tard esdevindrà Rauxa per una banda i Olla de grills per una altra. Tot va començar quan l'Otger Estanyol (baixista), i després en Carles Borrell (guitarra i veus), es decideixen a tocar i a treballar amb l'Aleix Elias i les seves cançons. Al cap de pocs mesos fan el seu primer concert a “el duende”, on s'estrenen amb molt d'èxit mostrant tant sols 4 cançons.
A partir d'aquest moment la cosa agafa embranzida amb l'arriba d'un nou integrant a la banda; el Gerard Borrell a la flauta travessera. Durant aquest període van gravar una maqueta i van fer alguns concerts, feien musica de cantautor, i fins i tot van presentar-se a un concurs.
Amb el temps van començar a entrar nous temes a la banda, aquesta vegada per part d'en Carles, i també per part d'altres amics compositors: en Lluís Oliva i l'Oriol Dubreuil. Així doncs, la idea original del grup havia variat i ara es buscava un nou nom que representés aquesta diversitat que ara tenia la banda. Però encara es va fer esperar. Abans va venir l'arribada de l'acordionista Rafeu Sichel i del percussionista Àlex Ramírez, que curiosament van arribar el mateix dia.
Cap a l'Octubre del 2003 va sorgir el nom que avui en dia la nostra emblema. Van trobar que era un nom molt acerat i que representava molt bé la música festiva i desenfadada que feien o que pretenien fer. A partir d'aquí van començar a arribar més actuacions, tot i que encara no cobraven, o ho feien molt poc. Això sí, ara ja contàvem amb un ampli repertori de cançons, i Rauxa ja començava a ser conegut, sobretot a nivell local. Al desembre'03 van fer un concert de cap d'any, i al febrer'04 van tocar a l'Industrial, una sala emblemàtica de Sabadell.
El següent pas important de Rauxa va ser l'enregistrament de la maqueta que més endavant els permetria guanyar el Sona9. Se lan fer ells, a casa. Entretant van demanar la col·laboració d'un amic percussionista: en Lluís Salvador, que en un futur pròxim també passarà a formar part del grup.
Amb la maqueta a mitges i amb un estiu al davant ja força prometedor (gràcies sobretot a la tasca del nou mànager Ferran Suarez), els Rauxa decideixen canviar de cantant. És per això que van a buscar en Jaume Ibars, en aquells moments pallasso i animador infantil. En Jaume entra a Rauxa i s'estrena al cap de poc.
A partir d'aquí tot surt rodat: a corre-cuita es fa entrega de la “maqueta casolana” al sona9. Al cap de poc es decideix entrar a un estudi per enregistrar una segona maqueta que es dirà “de ressopó”, que inclou 8 temes i de la qual se'n vendran 1500 còpies durant els futurs concerts.
Amb l'arribada del premi del sona9 es crea la necessitat de consolidar la banda. És per això que es decideix fitxar al Carles Galícia “Rutu”, baterista experimentat. Durant uns mesos en Rutu es posa al dia i es van treballant els nous temes que integraran aquest primer disc dels Rauxa.
Produïts i assessorats per en Marc Serrats (Xerramequ tiquis miquis) i per en Joan Garriga (Dusminguet) els rauxa graven el seu primer treball a l'estiu del 2005 a la Garriga, als estudis de la Fournier.

Destaquem...
Destaquem la cançó Brut:

Ja no et veus de dia

en un cubell ple de glaç estàs

mort de fred mort de fred

per trobar-t'hi millor

saps prou bé el que has fet

una estrella propera s'allunya

i tu en tens la culpa

per ser un nen que encara ha de ser un home

Brut,

que a l'amor no se li pot fer mal

que la cosa més bonica és saber que algú t'estima

brut,

que a l'amor no se li pot fer mal

que la cosa més bonica és aprendre a estimar

Demà ja serà una altre dia

amb l'intent de créixer una mica

i aprenent a conviure amb dolor

i qui no desitja alegria

però un fet pot canviar-te la vida

la calor sempre torna amb l'estiu

i camina vorejant la costa

i no corris al quedar-te sol

Brut,

que a l'amor no se li pot fer mal

que la cosa més bonica és saber que algú t'estima

brut,

que a l'amor no se li pot fer mal

que la cosa més bonica és aprendre a estimar

Disposat i conscient del nou dia

amb l'espera d'un truc que no arriba

desitjant l'escalfor com l'abriga

perpetuós el dolor que em fa viure

no demano què no puc tindre

jo demano no planyo un somriure

no és per tu ni per mi que vull viure

és sentir que encara puc escriure't

Brut,

que a l'amor no se li pot fer mal

que la cosa més bonica és saber que algú t'estima

brut,

que a l'amor no se li pot fer mal

que la cosa més bonica és aprendre a estimar.

Discografia: