Love of lesbian

El grup comença a tocar a la tardor de 1998 a Barcelona, ​​format per Santi Balmes (veu, guitarra i teclats), Jordi Roig (guitarra i teclats), Joan Ramon Planell (baix i sintetitzador) i Oriol Bonet (bateria i programació). Aquesta formació original de quartet es completa amb la incorporació de Julián Saldarriaga (guitarra i veu).

Després de presentar-se a diferents concursos, queden en segona posició en el concurs de maquetes organitzat per la revista Ruta 66. El seu primer disc, Microscopic Movies (1999), els dóna una certa repercussió en els mitjans de comunicació. El seu nom rep un gran impuls quan Robert Smith (The Cure) els escull com teloners de la seva gira "Thecureniana".

El 2001 editen el seu segon treball Is it Fiction?. i després de la seva publicació signen per la discogràfica francesa Naïve i editen el que serà el seu últm disc en anglès, Ungravity (2003), amb el qual aconsegueixen un repertori de pop fresc i captivador, amb temes com MACBA girl. La repercussió de l'àlbum els fa actuar en els festivals de més renom de la geografia peninsular i comencen a ser considerats tant pel públic com per la crítica com uns dels grups rellevants del panorama pop nacional.

El grup incorpora a la seva formació al guitarrista Julián Saldarriaga i editen Maniobras de escapismo (2005), el primer treball interpretat totalment en castellà, en el qual destaquen temes com Domingo astromántico i Cartas a todas sus catástrofes. L'àlbum rep molt bones crítiques dels mitjans especialitzats més prestigiosos del país, que l'escullen com una de les millors produccions de l'any.

El seu nom destaca en els cartells de programació del FIB 2005 i del POPKOMN del mateix any a Berlín.

Després de gairebé una dècada de trajectòria, arriba Cuentos chinos para niños del Japón (2007), una volta més cap a la perfecció de l'estil i dels recursos de LOL. Amb aquest disc aconsegueixen ser Disc de l'Any de la revista especialitzada Mondo Sonoro i inicien una petita gira de presentació pels Estats Units.

Al juny de 2008 donen un pas important en fitxar per l'empresa de Management i Discogràfica MUSIC BUS, que distribueix els seus referència a través de Warner Music Spain. Al febrer de 2009 llancen 1999 (o cómo generar incendios de nieve con una lupa enfocando a la luna) amb el qual estan més de dos anys girant per tot Espanya. El 2010 es pot veure a Love of Lesbian com un dels grups més importants de tots els festivals d'Espanya. A l'octubre de 2010 comencen la gira Últimos días de 1999, en el qual es planteja el concert de més de 2 hores com un cap d'any únic.

La gira 1999 tanca amb quatre dies seguits de concert a She (Madrid) i tres nits a Razzmatazz (Barcelona) amb totes les entrades esgotades en pocs dies.

Actualment es troben donant concerts acústics per diferents ciutats espanyoles en sales d'aforament reduït i exercint com DJ en festes i esdeveniments per tot el país.

Al 2012 van treure un nou cd, La noche eterna. Los días no vividos.

Destaquem...

Destaquem la cançó Si tu me dices Ben, Yo digo Affleck:

Si un día te da por integrarte

en este azul mundo cínico,

has de bailar con cierta clase

como lo hace un homínido

Y ahora di adiós, adiós

ya a la mediocridad

Y es que esta noche

prohibimos del todo fracasar

Entramos ahí dentro,

sintiendo el grooving de un negro

Si ahora el dj pusiera dancing queen

nos nombrarían hombre objeto

Míranos, no bailamos tan mal

son los demás los que no saben

Ya nunca más podrán soltarnos

“No vulevas más por aquí”

Míranos, no bailamos tan mal

son los demás los que no saben

El firmamento es iluminado,

hay una estrella en ti

Tú, el príncipe del mal

y yo, yo el marqués de la inmoralidad

Hoy cambiaremos nuestra polaridad

y lograremos salir con cierta dignidad

Soy un personaje,

lo llevo escrito en la frente

Se puede ver claramente,

de hecho es lo normal

Lo cierto es que es un tatuaje

Y tu piel gamuza

y mis ojos spontex,hoy brillarán

Nuestras poses de Bowie solo podrán triunfar

Tú muévete con seguridad

Míranos, no bailamos tan mal

son los demás los que no saben

Ya nunca más podrán soltarnos

“No vulevas más por aquí”

Míranos, no bailamos tan mal

son los demás los que no saben

El firmamento es iluminado,

hay una estrella en ti

Lobas, lobas

¿Qué miráis todas, lobas?

bajan las bolas, brillan

y un rayo láser

hacia tu boca y dientes,

son florescentes, siente

como explosionan, vuelan

entre la gente y viajan

al fin del cosmos

todos vuelven volando a casa

y siguen las lobas, lobas

llámanos todas, zorras.

Discografia:

Microscopic Movies (Pussycats Records 1999)

Is it fiction? (Rock K 2002)

Ungravity (Naïve 2003)

Maniobras de escapismo (Naïve 2005)

Cuentos chinos para niños del Japón (Naïve 2007)

1999 o cómo generar incendios de nieve con una lupa enfocando a la luna (Warner Music 2009)

La noche eterna. Los días no vividos (Warner Music 2012)

Enllaços:

Pàgina web del grup: http://blogoflesbian.com/

Facebook del grup: https://www.facebook.com/loveoflesbian

Twitter del grup: https://twitter.com/loveoflesbian

MySpace del grup: https://myspace.com/loveoflesbian

Canal del Youtube del grup: http://www.youtube.com/artist/love-of-lesbian

Videoclip de la cançó Si tu me dices Ben, yo digo Affleck: http://www.youtube.com/watch?v=DH6w8yh28mo

La Troba Kung-fú

Joan Garriga és actualment un dels músics més importants de Catalunya: d’una banda, per ser l’exlíder de Dusminguet, un dels grups més influents i transgressors dels anys noranta. I, de l’altra, per ser el líder de La Troba Kung-Fú, banda amb què ja ha gravat dos discs, que han rebut diversos premis, i amb què ha girat per Europa, els Estats Units i Mèxic.

A més, Joan Garriga és compositor de diverses cançons que formen part de l’imaginari underground col•lectiu. La seva actitud i manera d’entendre la música l’han convertit en un personatge respectat i admirat per diverses generacions de públic. La procedència, els elitismes musicals i la incipient modernitat queden aparcats quan es tracta de la seva particular visió de la música popular.

Dusminguet va ser un grup pioner en la música que es va anomenar world pagès music, també denominada mestissatge. La seva idea consistia a unir la música de les orquestres de festa major amb ritmes de tot arreu. A diferència de la gran majoria, Dusminguet no va perdre en cap moment l’essència pop. En alguns casos les seves influències eren més properes a la Velvet Underground. El mateix Charlie Gillett, de la BBC, va ser un dels seus principals avaladors. La banda va editar i presentar per tot el món els discs Vafalungo (Chewaka, 1998), Postrof (Chewaka, 2001) i Go (Virgin, 2003).

Després de Dusminguet va aparèixer una infinitat de grups, amb més o menys sort: Ojos de Brujo, Macaco, Brazuca Matraca o Tonino Carotone, entre d’altres.

Joan Garriga és actualment un dels músics més importants de Catalunya: d’una banda, per ser l’exlíder de Dusminguet, un dels grups més influents i transgressors dels anys noranta. I, de l’altra, per ser el líder de La Troba Kung-Fú, banda amb què ja ha gravat dos discs, que han rebut diversos premis, i amb què ha girat per Europa, els Estats Units i Mèxic.

A més, Joan Garriga és compositor de diverses cançons que formen part de l’imaginari underground col•lectiu. La seva actitud i manera d’entendre la música l’han convertit en un personatge respectat i admirat per diverses generacions de públic. La procedència, els elitismes musicals i la incipient modernitat queden aparcats quan es tracta de la seva particular visió de la música popular.

Dusminguet va ser un grup pioner en la música que es va anomenar world pagès music, també denominada mestissatge. La seva idea consistia a unir la música de les orquestres de festa major amb ritmes de tot arreu. A diferència de la gran majoria, Dusminguet no va perdre en cap moment l’essència pop. En alguns casos les seves influències eren més properes a la Velvet Underground. El mateix Charlie Gillett, de la BBC, va ser un dels seus principals avaladors. La banda va editar i presentar per tot el món els discs Vafalungo (Chewaka, 1998), Postrof (Chewaka, 2001) i Go (Virgin, 2003).

Després de Dusminguet va aparèixer una infinitat de grups, amb més o menys sort: Ojos de Brujo, Macaco, Brazuca Matraca o Tonino Carotone, entre d’altres.

Una vegada dissolt el grup, Garriga es va dedicar uns quants anys a crear, en què va combinar la creació musical amb la col•laboració en diversos projectes amb grups com Amparanoia, girant per tot Europa, o Xerramequ Tiquis Miquis.

El 2005 va unir el “dream team”: Eldys Isaac Vega “Muñeco” (percussió), Marià Roch (baix), Miguel Serviole “Muchacho” (guitarra rumbera), Pep Terricabras (bateria) i el dubmaster Toti Arimany, per crear La Troba Kung-Fú. Més tard es van incorporar a la banda Flor Inza (percussió) i Luis Arcos (guitarra elèctrica).

La idea de Joan Garriga en aquest projecte s’apropa més a la rumba catalana, la dels gitanos catalans, la de Peret i El Pescaílla. De tota manera, a hores d’ara Joan Garriga ja té un estil propi de compondre i escriure.

La Troba Kung-Fú és actualment una de les bandes més importants de música del món europea. Ha obtingut els premis següents: Puig Porret (millor banda, 2007), Ciutat de Barcelona (Música i Internet, 2008), Altaveu (millor banda catalana, 2007), Enderrock (millor disseny de portada per Clavell Morenet, 2007), ARC (millor directe de músiques del món, 2009).

Amb La Troba Kung-Fú, Garriga ha editat quatre discs. El primer, Clavell Morenet, que es pot adquirir a tot Europa, es va presentar als Estats Units (Lincoln Center, Globalfest i Association of Performing Arts Presenters, a Nova York; Kennedy Center, a Washington); el Regne Unit, en una gira conjunta amb Ojos de Brujo; a Alemanya (Popkomm, a Colònia); a Bèlgica (Ancien Belgique de Brussel•les, Polé Polé de Gent); a Holanda (Lowlands Fest de Biddinghuizen); a França (Babel Med Music, a Marsella; Airbag Fest a Bruges); a Itàlia (Ariano Folk Fest a Ariano); a l’Europa de l’Est (Sziget Fest, a Budapest; a Praga); a Mèxic (Festival Cervantino a Guanajuato, León, Ciutat de Mèxic, i en sales de mig món. També s’ha publicat Rumbia at Ernesto’s, un disc en directe gravat a la ciutat holandesa de Sittard, i el 2010 va veure la llum  A la panxa del bou (Chesapik, 2010).

El seu últim disc tret aquest any es diu Santalegria (Chesapik, 2013)

Destaquem...
Destaquem la cançó Petit rumbero:

I break out my sadness

cause it's the lowest and darkest prison.

I break out of your love

cause it's the most beautiful lie.

I break out of the glory

cause it's the hardest wall that knocks out me.

I break out of all my plans

cause are the labyrinth in my present.

Fire it up, fire it up,

petit rumbero,

ride, ride, ride to the kung-fu road.

A mi em deien aquell paiet

que cantava de matinada,

cantava amb la lluna plena

i dormia quan el sol s'alçava.

El fum de la carretera

esborra el que diuen de tu els demés,

only I need to know is

I'm just a lfe guest.

Fire it up, fire it up,

petit rumbero,

ride, ride, ride to the kung-fu road.

Fire it up, fire it up,

petit rumbero,

ride, ride, ride to the kung-fu road.

Jo vinc d'una terra de pa sucat amb oli,

on hi ha gent de mel i també gent tocada del bolet,

on es casen mar i muntanya

i on el cargol es banya

i l'heroi és el Patufet.

Que sóc rumbero major

i he cantat amb l'onclo Paló.

Que sóc rumbero major

i he cantat amb l'onclo Paló.

Que la rumba em camina al so del ventilador.

Fire it up, fire it up,

petit rumbero,

ride, ride, ride to the kung-fu road.

Fire it up, fire it up,

petit rumbero,

ride, ride, ride to the kung-fu road.

Discografia:

Clavell Morenet (K Industria Cultural 2006)

Rumbia at Ernesto's (Autoeditat 2009)

A la panxa del bou (Chesapik 2010)

Santalegria (Chesapik 2013)

Enllaços:

Pàgina web del grup: http://www.latrobakungfu.net/

Facebook del grup: https://www.facebook.com/pages/La-Troba-Kung-F%C3%BA/278640091268

Twitter del grup: https://twitter.com/latrobakungfu

MySpace del grup: https://myspace.com/latrobakungfu

Canal al Youtube del grup: http://www.youtube.com/latrobakungfu

Videoclip de la cançó Petit Rumbero: http://www.youtube.com/watch?v=LSmtqx9wWSY