Joan Garriga és actualment un dels músics més importants de Catalunya: d’una banda, per ser l’exlíder de Dusminguet, un dels grups més influents i transgressors dels anys noranta. I, de l’altra, per ser el líder de La Troba Kung-Fú, banda amb què ja ha gravat dos discs, que han rebut diversos premis, i amb què ha girat per Europa, els Estats Units i Mèxic.
A més, Joan Garriga és compositor de diverses cançons que formen part de l’imaginari underground col•lectiu. La seva actitud i manera d’entendre la música l’han convertit en un personatge respectat i admirat per diverses generacions de públic. La procedència, els elitismes musicals i la incipient modernitat queden aparcats quan es tracta de la seva particular visió de la música popular.
Dusminguet va ser un grup pioner en la música que es va anomenar world pagès music, també denominada mestissatge. La seva idea consistia a unir la música de les orquestres de festa major amb ritmes de tot arreu. A diferència de la gran majoria, Dusminguet no va perdre en cap moment l’essència pop. En alguns casos les seves influències eren més properes a la Velvet Underground. El mateix Charlie Gillett, de la BBC, va ser un dels seus principals avaladors. La banda va editar i presentar per tot el món els discs Vafalungo (Chewaka, 1998), Postrof (Chewaka, 2001) i Go (Virgin, 2003).
Després de Dusminguet va aparèixer una infinitat de grups, amb més o menys sort: Ojos de Brujo, Macaco, Brazuca Matraca o Tonino Carotone, entre d’altres.
Joan Garriga és actualment un dels músics més importants de Catalunya: d’una banda, per ser l’exlíder de Dusminguet, un dels grups més influents i transgressors dels anys noranta. I, de l’altra, per ser el líder de La Troba Kung-Fú, banda amb què ja ha gravat dos discs, que han rebut diversos premis, i amb què ha girat per Europa, els Estats Units i Mèxic.
A més, Joan Garriga és compositor de diverses cançons que formen part de l’imaginari underground col•lectiu. La seva actitud i manera d’entendre la música l’han convertit en un personatge respectat i admirat per diverses generacions de públic. La procedència, els elitismes musicals i la incipient modernitat queden aparcats quan es tracta de la seva particular visió de la música popular.
Dusminguet va ser un grup pioner en la música que es va anomenar world pagès music, també denominada mestissatge. La seva idea consistia a unir la música de les orquestres de festa major amb ritmes de tot arreu. A diferència de la gran majoria, Dusminguet no va perdre en cap moment l’essència pop. En alguns casos les seves influències eren més properes a la Velvet Underground. El mateix Charlie Gillett, de la BBC, va ser un dels seus principals avaladors. La banda va editar i presentar per tot el món els discs Vafalungo (Chewaka, 1998), Postrof (Chewaka, 2001) i Go (Virgin, 2003).
Després de Dusminguet va aparèixer una infinitat de grups, amb més o menys sort: Ojos de Brujo, Macaco, Brazuca Matraca o Tonino Carotone, entre d’altres.
Una vegada dissolt el grup, Garriga es va dedicar uns quants anys a crear, en què va combinar la creació musical amb la col•laboració en diversos projectes amb grups com Amparanoia, girant per tot Europa, o Xerramequ Tiquis Miquis.
El 2005 va unir el “dream team”: Eldys Isaac Vega “Muñeco” (percussió), Marià Roch (baix), Miguel Serviole “Muchacho” (guitarra rumbera), Pep Terricabras (bateria) i el dubmaster Toti Arimany, per crear La Troba Kung-Fú. Més tard es van incorporar a la banda Flor Inza (percussió) i Luis Arcos (guitarra elèctrica).
La idea de Joan Garriga en aquest projecte s’apropa més a la rumba catalana, la dels gitanos catalans, la de Peret i El Pescaílla. De tota manera, a hores d’ara Joan Garriga ja té un estil propi de compondre i escriure.
La Troba Kung-Fú és actualment una de les bandes més importants de música del món europea. Ha obtingut els premis següents: Puig Porret (millor banda, 2007), Ciutat de Barcelona (Música i Internet, 2008), Altaveu (millor banda catalana, 2007), Enderrock (millor disseny de portada per Clavell Morenet, 2007), ARC (millor directe de músiques del món, 2009).
Amb La Troba Kung-Fú, Garriga ha editat quatre discs. El primer, Clavell Morenet, que es pot adquirir a tot Europa, es va presentar als Estats Units (Lincoln Center, Globalfest i Association of Performing Arts Presenters, a Nova York; Kennedy Center, a Washington); el Regne Unit, en una gira conjunta amb Ojos de Brujo; a Alemanya (Popkomm, a Colònia); a Bèlgica (Ancien Belgique de Brussel•les, Polé Polé de Gent); a Holanda (Lowlands Fest de Biddinghuizen); a França (Babel Med Music, a Marsella; Airbag Fest a Bruges); a Itàlia (Ariano Folk Fest a Ariano); a l’Europa de l’Est (Sziget Fest, a Budapest; a Praga); a Mèxic (Festival Cervantino a Guanajuato, León, Ciutat de Mèxic, i en sales de mig món. També s’ha publicat Rumbia at Ernesto’s, un disc en directe gravat a la ciutat holandesa de Sittard, i el 2010 va veure la llum A la panxa del bou (Chesapik, 2010).
El seu últim disc tret aquest any es diu Santalegria (Chesapik, 2013)
Destaquem...
Destaquem la cançó Petit rumbero:
Destaquem...
Destaquem la cançó Petit rumbero:
I break out my sadness
cause it's the lowest and darkest prison.
I break out of your love
cause it's the most beautiful lie.
I break out of the glory
cause it's the hardest wall that knocks out me.
I break out of all my plans
cause are the labyrinth in my present.
Fire it up, fire it up,
petit rumbero,
ride, ride, ride to the kung-fu road.
A mi em deien aquell paiet
que cantava de matinada,
cantava amb la lluna plena
i dormia quan el sol s'alçava.
El fum de la carretera
esborra el que diuen de tu els demés,
only I need to know is
I'm just a lfe guest.
Fire it up, fire it up,
petit rumbero,
ride, ride, ride to the kung-fu road.
Fire it up, fire it up,
petit rumbero,
ride, ride, ride to the kung-fu road.
Jo vinc d'una terra de pa sucat amb oli,
on hi ha gent de mel i també gent tocada del bolet,
on es casen mar i muntanya
i on el cargol es banya
i l'heroi és el Patufet.
Que sóc rumbero major
i he cantat amb l'onclo Paló.
Que sóc rumbero major
i he cantat amb l'onclo Paló.
Que la rumba em camina al so del ventilador.
Fire it up, fire it up,
petit rumbero,
ride, ride, ride to the kung-fu road.
Fire it up, fire it up,
petit rumbero,
ride, ride, ride to the kung-fu road.
Discografia:
Clavell Morenet (K Industria Cultural 2006)
Rumbia at Ernesto's (Autoeditat 2009)
A la panxa del bou (Chesapik 2010)
Santalegria (Chesapik 2013)
Enllaços:
Pàgina web del grup: http://www.latrobakungfu.net/
Facebook del grup: https://www.facebook.com/pages/La-Troba-Kung-F%C3%BA/278640091268
Twitter del grup: https://twitter.com/latrobakungfu
MySpace del grup: https://myspace.com/latrobakungfu
Canal al Youtube del grup: http://www.youtube.com/latrobakungfu
Videoclip de la cançó Petit Rumbero: http://www.youtube.com/watch?v=LSmtqx9wWSY
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada